dissabte, de gener 20, 2018

El meu tercer llibre ja és una realitat: 100 qüestions sobre l'univers

Era finals d'abril de l'any passat quan em contactava Cossetània Edicions per a proposar-me el projecte d'aquest llibre.

La veritat és que em va costar molt poc entusiasmar-me amb la proposta. La col·lecció de Cossetània "De Cent en Cent" és molt atractiva. Llibres com ara "100 preguntes de química quotidiana", "100 gens que ens fan humans", o "100 preguntes de física", per anomenar-ne alguns, tenen en comú el format de presentar 100 capítols curts, d'una o 2 pàgines cada un, que, a més, poden ser consultats sense seguir obligadament un ordre. Llibres adreçats a tots els públics.

La temàtica seria l'univers, i de seguida el meu cap va començar a imaginar-se el contingut. Parlaria del Big Bang, de tota la seqüència de desenvolupament de l'univers. De la creació de l'espai i del temps. De l'expansió. De quina forma i dimensió té el nostre cosmos.

També dels objectes que hi habiten. La vida de les estrelles. Les galàxies. Els planetes. Incloent, per suposat, els objectes més espectaculars coneguts: estrelles de neutrons, i forats negres.

Ah! I no hi faltaria parlar de la vida. De la seva aparició, de les seves circumstàncies. De si en pot haver a altres llocs, i on i com l'estem buscant.



Com és habitual, hauria de trobar un equilibri entre la precisió científica, a la que estic obligat, i la divulgació, evitant plantejaments excessivament complexos i fent quelcom atractiu pel públic amb independència del seu grau de formació.

―Som-hi doncs! ―vaig dir-li al Jordi Ferré, director de Cossetània després de 2 minuts d'escoltar-lo―. Quan l'haig de tenir a punt?

Em va explicar que depenia de l'objectiu. Si aquest era Sant Jordi de 2018, la redacció del llibre havia d'estar finalitzada a... finals de setembre! Això em donava només 4 mesos (l'agost seria fora, en un viatge ja compromès).

M'hi vaig posar immediatament. Robant temps d'aquí i d'allà, no oblidem que tinc les meves obligacions professionals que ocupen la major part del dia, i també una família. Però quan una cosa t'il·lusiona, fas mans i mànigues per tirar-la endavant. Els vespres després de sopar es van convertir, durant aquells mesos, en fàbriques de filar idees i cosir textos. Novament, amb tot el suport i comprensió de la família.

De seguida em vaig adonar que una de les dificultats del llibre era ser capaç de condensar, de crear qüestions que poguessin ser desenvolupades en molt poques pàgines cada una. El fre en alguns moments vaig haver de pitjar, ho confesso, per a replantejar aquella part de text. La línia de pensament escollida no era bona si obligava a allargar excessivament el capítol.

I així, en els tranquils i silenciosos vespres de casa, entre lletres varen trobar el seu lloc tot un seguit de curiosos i fascinants protagonistes i esdeveniments. Una setmana de 7 dies que condensa tota la història de l'univers. Les teles elàstiques que algú desconegut estira, i el misteriós  globus que s'infla. El genial, però humà després de tot, Einstein. Els rellotges de Dalí, flonjos, i que mesuren el temps com volen, i els 2 bessons, que envelleixen a ritme diferent. El gran ballet rus Bolshoi. La desesperant buidor de la natura. Unes culleradetes de cafè que pesen tones. La bèstia temible, que amenaça en devorar tot el que s'hi apropi. Els satèl·lits espies de la guerra freda i el seu inesperat descobriment. Una fórmula per a calcular civilitzacions.

I nosaltres. Sí, tots nosaltres. També hi sortim. Perquè, m'ho haureu sentit dir més d'un cop a les conferències, l'univers és la nostra història. És on trobem els nostres orígens. Tot allò que ens fa extraordinaris, el préstec de la natura. Dins nostre batega el record del moment zero, parts de nosaltres que es van forjar fa 13.800 milions d'anys. I dins nostre segueixen vivint astres que van existir i que varen morir per a que avui poguéssim ser aquí.

Vaig prémer la tecla de guardar, per darrera vegada, a començaments de setembre. Una setmana per a un parell d'enèsimes lectures, i el projecte a llibre va volar a través de la xarxa fins a Valls, on Cossetània hi té la seu.

Ara, "100 qüestions sobre l'univers" ja és una realitat.


Del Big Bang a la cerca de la vida.


0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP