Per què es mouen les constel·lacions al llarg de l'any?

Només cal fixar-se una mica en el cel nocturn per a donar-se compta que les estrelles i constel•lacions que hi veiem canvien amb els mesos i les estacions. Algunes d’aquestes constel•lacions, com la famosa Orió, la busquem al cel de l’hivern. Altres, com ara el Cigne, en canvi, el trobem les nits d’estiu.

Què és el que fa que el cel giri i les constel•lacions circulin al llarg de l’any?

La raó no l’hem de buscar en el cel, sinó dins casa nostra, a la Terra.

Resulta que el nostre planeta gira al voltant seu en unes 23 hores, 56 minuts i 4 segons (aproximadament). En canvi, el nostre rellotge, tot el nostre concepte de dia, el tenim basat en un patró de 24 hores.

Aquest patró de 24 hores que emprem té tot el sentit del món, ja que intenta seguir el moviment no del cel, sinó d’un objecte transcendental per a les notes vides i per a les activitats quotidianes: el Sol. El nostre astre rei torna a ocupar la mateixa posició en el cel cada 24 hores (també aproximadament), i això va fer que moltes civilitzacions antigues basessin la durada del dia en aquest fet.

Aquesta diferència de 4 minuts entre la nostra definició de dia i la rotació real de la Terra provoca l’efecte que, cada dia, les estrelles tornen a ocupar el mateix lloc al cel que ocupaven el dia anterior, però 4 minuts abans.

Si acumulem l’efecte, al cap d’un mes el cel s’haurà “mogut” unes dos hores: constel•lacions que vèiem ben altes mirant al Sud a mitjanit, posem pel cas, les veurem desplaçades cap a l’oest a la mateixa hora un mes més tard. I simplement hauran “desaparegut” per l’horitzó oest, i reemplaçades per noves constel•lacions, 6 mesos després.

Aquest cicle es completa al cap de l’any, i torna a començar.

No totes les constel•lacions desapareixen durant alguns mesos. Les que es troben molt a prop del pol celeste (al costat de l’estrella polar), simplement giren amb els mesos (els 4 minuts famosos per dia), però no s’amaguen mai per sota de l’horitzó, com intento explicar en el següent esquema:

Si ens regíssim per un rellotge basat en la posició de les estrelles, ens trobaríem llavors que seria el Sol el què canviaria dia a dia la seva posició a la mateixa hora, 4 minuts. Seria un autèntic desastre: en 6 mesos, el Sol hauria passat d’estar sobre nostre a les 12 del migdia d’un dia determinat a estar ben amagat, i tenir una bonica mitjanit també a les 12 del migdia!

Per tant, el nostre dia solar està molt bé, per a regular el ritme de les nostres vides. I també està molt bé, com hem vist, perquè ens permet gaudir d’una desfilada d’estrelles al llarg de l’any. Desfilada que canvia l’aspecte de les nostres nits, i les fa més interessants.